Què és el mapa de Protecció Civil?

El Mapa de Protecció Civil de Catalunya és un visor que elabora la Direcció General de Protecció Civil i que permet que els municipis i els ciutadans puguin conèixer des del web d'Interior:

  • La distribució territorial dels diferents riscos.
  • Els plans de protecció civil que cada municipi té l'obligació o recomanació d’elaborar.
  • Quins municipis han elaborat els corresponents plans de protecció civil municipals i quins ho tenen pendent.
  • Els municipis que tenen associacions de voluntaris de protecció civil.

El mapa permet fer previsió i prevenció del risc.

La previsió del risc. Riscos municipals

La PREVISIÓ DEL RISC determina quins són els riscos de protecció civil que poden afectar cada zona del territori. Per riscos de protecció civil, entenem tots els que poden generar emergències que afectin un gran volum de població, per exemple: inundacions, incendis forestals, accidents industrials, terratrèmols, allaus, accidents en el transport de viatgers per ferrocarril, etc.

Un exemple de PREVISIÓ és el Mapa de Protecció Civil de Catalunya on podem trobar tota aquesta informació per a cada municipi.

En els fitxers de la dreta, també us podeu descarregar en format de dades obertes la relació de riscos que afecten la totalitat de municipis de Catalunya i la seva obligació respecte a l’elaboració del consegüent pla d’actuació municipal.

La prevenció del risc

La PREVENCIÓ DEL RISC engloba totes aquelles accions que fa l’Administració i el ciutadà mateix per reduir el risc abans que es produeixi l’emergència.

La Direcció General de Protecció Civil fa prevenció quan participa en el procés de planejament urbanístic, elaborant informes tècnics que es tenen en compte en el procés d’aprovació dels plans i programes urbanístics. Aquests informes es basen en criteris tècnics que vetllen perquè el risc que ja existeix actualment al territori no augmenti de manera crítica. És a dir, es busca que no s’instal·lin al territori nous elements que facin que hi hagi més població en una situació de risc davant de la qual l’Administració no tingui capacitat de protegir-la. Per exemple:

  • S’evita construir habitatges en zones massa properes a vies per on circulen determinats tipus i quantitats de vehicles de mercaderies perilloses.
  • Es determinen les condicions que han de complir les activitats que es vulguin situar en zona de risc químic i es concreta quina tipologia d’activitats s'hi poden instal·lar. Per exemple: els col·legis i els hospitals no es poden ubicar dins de les zones on els accidents greus causats per una instal·lació industrial poden tenir efectes especialment intensos, ja que els infants i els usuaris dels hospitals són població especialment sensible.
  • S’evita construir habitatges en determinades zones inundables i es determinen els requeriments que han de complir les edificacions permeses en algunes d’aquestes zones.

També es fa PREVENCIÓ quan es detecten situacions crítiques, ja existents actualment, i es posen en marxa les actuacions necessàries per corregir-les. Algunes actuacions d’aquesta línia de treball són:

  • Proposar a l’òrgan competent la recerca d’alternatives per reduir el perill en origen, per exemple: proposant a seguretat industrial la millora de les mesures de seguretat de les instal·lacions industrials amb substàncies perilloses, o proposant l’estudi d’alternatives per substituir determinades substàncies o processos productius que poden causar accidents de molt gran abast.
  • Analitzar quines tecnologies i estructures permetrien reduir el temps o la intensitat amb què la població està exposada durant l’emergència. Per exemple: reforçant les finestres dels habitatges per què siguin més resistents a la pressió i als fragments que es projecten en cas d’explosió, augmentant l’aïllament que els edificis tenen davant les fuites tòxiques, etc.

Informació relacionada

Data d'actualització:  04.04.2016