• Imprimeix

Preguntes freqüents sobre el Decret de mesures d'autoprotecció

baner hermes

El 5 d’abril de 2015 entra en vigor el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures, en el cas de les activitats i els centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya. El web d'Interior inclou tota la documentació necessària per elaborar plans d'autoprotecció.

Entrada en vigor del decret i àmbit d'aplicació

1. Quina norma s’ha d’aplicar a Catalunya: el Reial decret 393/2007, de 23 de març (Norma Bàsica d’Autoprotecció) o el Decret 30/2015, de 3 de març?

El Decret 30/2015, de 3 de març.

2. Quan entra en vigor el Decret 30/2015, de 3 de març?

L'entrada en vigor del Decret 30/2015, de 3 de març, és el dia 5 d’abril del 2015. Tanmateix, les persones titulars dels centres i activitats afectats per l'annex III del Decret, relatiu als mitjans d'autoprotecció mínims, disposen fins al 5 d'abril de 2016 per donar compliment a les previsions d'aquest annex.

3. El Decret 30/2015, de 3 de març, no esmenta de forma específica els CEIP ni els IES. Quin tractament cal donar a aquesta tipologia d’activitats?

Aquestes activitats queden classificades a l’annex I.A.g).2 o I.B.d).2, depenent de la seva capacitat. Concretament, si es tracta d’establiments docents amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones, tenen la consideració d’activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya i si tenen una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000, tenen la consideració d’activitats d’interès per a la protecció civil local.

4. Aquells IES o CEIP que tinguin una ocupació inferior a 1.000 persones, queden fora de l’àmbit d’aplicació del Decret 30/2015, de 3 de març?

Efectivament, el centres educatius IES o CEIP amb menys de 1.000 persones no estan inclosos al catàleg d’activitats establert pel Decret 30/2015, de 3 de març.

Relació del decret amb altres normatives

1. En el cas d'activitats que ja tenen reglamentació sectorial específica, com s’articula amb el Decret 30/2015, de 3 de març?

El Decret 30/2015, de 3 de març, no substitueix la normativa sectorial.

S’ha de tenir en compte l'article 3.5 del Decret: “Aquest Decret és la normativa de referència en protecció civil pels objectius d’elaboració i tramitació dels plans d’autoprotecció per a aquelles activitats, instal·lacions, establiments o dependències inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i que ja estiguin sotmesos a reglamentació específica pròpia amb instruments d’autoprotecció d’acord amb el que estableix l'annex VII.

Pel que fa al contingut mínim dels plans d’autoprotecció, s’ha d’aplicar, en tot cas, l’annex II, si bé evitant les duplicitats que es derivin de la normativa específica esmentada”.

I també l'annex VII: “Els plans d’autoprotecció establerts en aquest Decret o en altres instruments de prevenció i autoprotecció de naturalesa anàloga propis de la matèria de protecció civil, imposats per la normativa vigent, que hagin de realitzar les persones titulars en virtut de la normativa sectorial aplicable, es poden fusionar en un document únic a aquests efectes, quan la unió esmentada permeti evitar duplicitats innecessàries de la informació i la repetició dels treballs a realitzar per la persona titular o l’autoritat competent, sempre que es compleixin tots els requisits essencials d’aquest Decret. En aquest sentit, la persona titular de l’establiment que ja tingui elaborat un instrument de prevenció i autoprotecció partint d’una altra normativa ha d’afegir aquella part de l’annex II que no estigui prevista en l’instrument esmentat.”

2. En el cas de les instal·lacions afectades per la normativa d'accidents greus, el titular de l’activitat té l’obligació de lliurar el PAU a la Subdirecció General de Seguretat Industrial i, a més, a la Direcció General de Protecció Civil?

El titular pot fer un lliurament únic del PAU a l’Administració, a través del Registre electrònic de plans d’autoprotecció (HERMES). Tant la direcció general competent en matèria de protecció civil com l’administració competent en matèria de seguretat industrial tenen accés al PAU, a través d'HERMES.

Obligacions de les instal·lacions afectades i el procediment administratiu associat

1. A efectes de lliurament, què es considera “inici de l’activitat”?

Es considera l'inici de l'activitat quan es comença a exercir l’activitat, que no va en funció de la llicència d’activitat, sinó de l’exercici. Aquest exercici es pot controlar en funció de l’alta de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) o de l’alta dels treballadors a la Seguretat Social.

2. Els plans d’autoprotecció els ha d’elaborar la propietat del centre (Generalitat o Ajuntament) o l’empresa gestora de l’activitat?

Respecte a l’elaboració dels PAU que preveu el Decret 30/2015, de 3 de març, aquesta norma especifica que elaborar el pla d’autoprotecció és obligació del titular de l’activitat (article 4.1b). Així mateix, aquesta norma especifica en l’article 5.d que “Les persones titulars de les diferents activitats, en règim d’arrendament, concessió o contracte, que es trobin físicament en els centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències que hagin de disposar de pla d’autoprotecció, d’acord amb el que estableix l’annex I, han d’elaborar, implantar i integrar els seus plans, amb els seus propis mitjans i recursos, excepte si expressament s’estableix quelcom diferent per contracte.”.

3. El Decret 30/2015,de 3 de març, parla de modificació substancial: a què es refereix?

D’acord amb el que especifica en l’article 6.1, “El pla d’autoprotecció s’ha de revisar sempre que hi hagi una modificació substancial”, i en l’annex VI del Decret estableix que:

  • Modificació substancial: qualsevol modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que pugui tenir repercussions perjudicials o importants per a la població, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil.
  • Revisió del pla d’autoprotecció: actuació que consisteix a examinar de forma detallada un pla d’autoprotecció i efectuar les modificacions que escaiguin per tal d’adaptar-lo als canvis que s’hagin pogut produir en el risc, o bé en l’estructura o l’operativitat. Els plans d’autoprotecció han de ser revisats sempre que hi hagi una modificació substancial i en un termini màxim de quatre anys des de la seva elaboració.

Per tant, s’interpreta que la modificació substancial comporta canvis en el risc, en l’estructura, o en l’operativitat del PAU.

Registre electrònic de plans d'autoprotecció: Hermes

1. Quins certificats necessiten obtenir els centres i activitats afectades per accedir i treballar al registre electrònic HERMES?

Per conèixer els certificats que es poden utilitzar a HERMES seguiu el que s'indica al següent apartat de la nostra web: Tipus de certificats digitals necessaris per accedir al sistema de tramitació.  

 

2. Com puc comprovar si els tràmits de la meva instal·lació s’han realitzat correctament?

Hem de tenir present que només tenen accés a consultar les dades d’una instal·lació els seus titulars / representants de l’activitat (i el responsable tècnic i els caps d’emergència que aquests hagin autoritzat).

Per recuperar la informació d’una instal·lació, hem de fer el següent:

  • Accedir a HERMES amb el telèfon mòbil (a través de l’aplicació IdCAT Mòbil) o amb el certificat digital.
  • Accedir a l’opció de menú “Gestió de les meves activitats”:
  • No informar cap nom d’activitat ni cap municipi (de vegades l’usuari ha informat un nom d’instal·lació al PDF diferent del que informa en aquesta casella i, per això, poden no trobar la seva instal·lació).
  • Fer clic en el botó “Cerca”. Així apareixeran tots els resultats existents a Hermes.

 

3. Com puc comprovar si el certificat digital que estic utilitzant és admès per HERMES?

Per això, cal fer la comprovació mitjançant la URL següent: http://signasuite.aoc.cat/signasuite/validateCertificate

i seguint les instruccions que es mostren al següent document: enllaç a instruccions [Nota: les instruccions estan en procés de revisió].

 

4. El sistema em mostra una pàgina d’error de certificat i no m'hi deixa entrar

El navegador no ha detectat el certificat per poder-vos connectar a l’aplicació. Per solucionar-ho, tanqueu tots els navegadors, introduïu la tarja de nou al lector i torneu a obrir el navegador. Si l’error persisteix reporteu a l’adreça edae012.interior@gencat.cat

 

5. Com ho puc fer per signar els documents que s’ha de lliurar a HERMES?

S’ha posat a disposició dels usuaris una eina per facilitar la tasca de signar electrònicament els documents que s’han de lliurar a Hermes, com, per exemple, el document del PAU. Els documents a signar han d’estar en format pdf. 

L’enllaç d’accés a aquesta eina està disponible des de l’aplicació Hermes i des de l’enllaç següent:

http://signasuite.aoc.cat/signasuite/signador 

Les instruccions per signar documents amb aquesta eina estan al següent document: enllaç a instruccions [Nota: les instruccions estan en procés de revisió].

 

6. Quines característiques han de tenir el meu ordinador per què Hermes funcioni correctament?

Els requisits de maquinari i programari mínims que s'han de complir per a què HERMES funcioni correctament és detallen a l'apartat HERMES - Informació tècnica i de suport.

 

7. A qui em puc adreçar si tinc problemes tècnics al registre electrònic HERMES?

En cas de tenir problemes comproveu, primer, si compliu tots els requisits tècnics referents al control d’accés i de components indicats a l’apartat HERMES – Requisits tècnics. Si tot i així continueu tenint problemes podeu fer la consulta a l’adreça edae012.interior@gencat.cat.

Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya

Acreditació tècnica per elaborar PAU

1. Quins són els requisits per acreditar-se com a personal tècnic competent?

La taula següent esquematitza els requisits que estableix l’article 24 del Decret 30/2015, de 3 de març, per acreditar-se com a tècnic competent: 

Acreditació obtinguda

Requisits per obtenir-la

Tècnic competent per a l’elaboració de PAU d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil LOCAL

OPCIÓ A: Títol universitari + curs de formació bàsica per elaborar PAU de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil LOCAL

OPCIÓ B: 3 anys d’experiència al municipi o a ens supramunicipals + curs reduït de formació especialitzada en matèria de PAU

Tècnic competent per a l’elaboració de PAU d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil DE CATALUNYA

Títol universitari + curs de formació bàsica per elaborar PAU de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil DE CATALUNYA

Tècnic competent per a l’elaboració de PAU d’activitats i centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Decret 30/2015

Personal que hagi prestat serveis com a tècnic a la DGPC durant un període mínim de tres anys i que transcorregut aquest termini, deixi de prestar-ne

 

Per tenir informació sobre el detall del procediment, consulteu: http://web.gencat.cat/ca/tramits/

 

2. S'ha de pagar alguna taxa per a acreditar-se com a tècnic competent per a elaborar PAUS?

Sí, les taxes vigents es poden consultar a l’ORDRE INT/99/2017, de 22 de maig, per la qual es dona publicitat a les taxes vigents que gestiona el Departament d’Interior durant l’any 2017 (vegeu informació relacionada).

Contingut del pla d'autoprotecció

1. Dubtes en relació amb apartats determinats de l’annex II:

- 1.6.1 Anàlisi històrica

L’anàlisi històrica és una tècnica basada en la cerca d’informació d’accidents ocorreguts en el passat, tant en la pròpia instal·lació com en altres centres similars a l’activitat objecte d’estudi. És una tècnica d’anàlisis qualitativa però, si existeixen dades suficients, permet obtenir resultats numèrics a partir de tractaments estadístics.

- 1.6.3 Inventari i avaluació del risc laboral

A l’apartat 1.6.3. Inventari i avaluació del risc laboral s’han de contemplar únicament els riscos laborals susceptibles de generar un situació d’emergència amb potencial afectació a la població. No és necessari incloure tots els riscos laborals sinó tant sols aquells que requereixin l’ús de l’estructura contemplada al PAU per poder donar una resposta adient.

- 1.6.6 Avaluació de les condicions de confinament: sobre la base de quin criteri?

Per determinar si és possible realitzar el confinament, cal confirmar que és possible realitzar el següent:

a. És possible aplicar la mesura d'autoprotecció:

  • Tancar-se en un recinte suficientment aïllat per al risc existent.
  • Durant el temps que dura l'accident previst.
  • Tancament de portes i finestres, aturada de l'entrada d'aire exterior i ús de les sales o espais menys exposats (més interiors) de l'edifici.

b. És possible confinar totes les persones de la instal·lació que hagin d'aplicar la mesura en el recinte destinat a acollir-les.

c. L'edifici on s'aplica el confinament és estanc. Per exemple, no serien espais aptes per al confinament edificis amb obertures importants o cobertes sense parets.

d. Comprovar que existeix una sala suficientment aïllada per al risc existent. És a dir, que permet fer el tancament de portes i finestres i aturar l'entrada d'aire exterior. Normalment és preferible que les sales destinades al confinament siguin les sales o espais més interiors de l'edifici. Les sales o edificis destinats al confinament han de ser estancs. Per exemple, no serien espais aptes per al confinament edificis amb obertures importants o cobertes sense parets.

e. Assegurar que la capacitat  d’aquesta sala és suficient per donar cabuda a totes les persones de la instal·lació que hagin de confinar-se i durant el temps que dura l'accident previst. Un criteri per fer aquest càlcul és el que defineix el Codi Tècnic de l’Edificació, DB SI.3, per a persones assegudes, dretes, etc., depenent de les característiques dels llocs on es confinin.

- 1.6.7 Diagrama de persones per zones. Quina diferència hi ha amb l’apartat 1.5 Ocupació?

El punt 1.5. Ocupació té l’objectiu d’identificar el personal que forma part de la plantilla, la distribució de personal durant les diferents hores del dia i l’organigrama general de l’establiment. Aquest organigrama pot ser diferent de l’organigrama en situació d’emergència.

En canvi, el punt 1.6.7. ha de contemplar el nombre i la ubicació de persones dins de cada zona o àrea de l’activitat per mostrar una visió general de la vulnerabilitat de cada àrea.

- 1.7.2 Zones vulnerables. Es refereix a zones dins de la instal·lació o fora? Quin criteri s’utilitza per catalogar una zona com a vulnerable?

Aquest punt es refereix a posar en un plànol aquelles zones de la instal·lació que, per les seves característiques, es puguin considerar amb una vulnerabilitat marcadament més alta que la resta de zones de la instal·lació, i, per tant, que s’hagin previst accions concretes per minimitzar les conseqüències en aquestes zones.

- 1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat). En el cas de plantes industrials, com subestacions elèctriques, té sentit indicar on es talla el subministrament elèctric?

Aquest punt es refereix a posar als plànols aquelles claus de pas o de control dels subministraments bàsics que les persones de manteniment o les persones designades al pla o els equips d’ajuda externa hagin de o puguin tancar per tal de minimitzar les conseqüències d’una emergència i els possibles efectes dòmino.

Normalment, els plans preveuen que una de les persones esmentades tingui com a missió, en un moment determinat, tancar aquest control de subministrament. En el cas que no tingui sentit o aquest control no existeixi, no caldrà indicar-ho.

- 3.3 Equips d’emergència. En aquelles instal·lacions en les quals no hi ha personal per completar tots els equips d’emergència, es pot implementar un altre organigrama d’emergència?

En general, les instal·lacions han d’intentar completar tots els equips d’emergència. D’altra banda, els centres o instal·lacions han d’adoptar els seus equips d’emergència a l’organització i les accions que es puguin dur a terme. Per tant, si no hi ha prou personal, no es podran completar amb persones diferents tots els equips d’emergència que descriu el punt 3.3. En aquests casos, cal adaptar els equips d’emergència i el seu organigrama als mitjans personals de què es disposa i prioritzar les diferents accions que aquests equips reduïts han de tenir assignades.

 

2. Quin seria el mètode d’avaluació de riscos qualitatiu i quantitatiu per redactar plans d’autoprotecció per a instal·lacions incloses a l’annex 1.A del Decret 30/2015, de 3 de març?

En general, es recomana utilitzar mètodes de prestigi reconegut per a l’avaluació de riscos. Però específicament, pel que fa als establiments afectats per la normativa d’accidents greus que hagin de presentar avaluació de l’informe de seguretat, es recomana utilitzar els mètodes indicats per l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial i en aquests casos és imprescindible que els accidents que constin al PAU siguin, com a mínim, els de l’avaluació de l’informe de seguretat.

 

3. Com s’ha de comptabilitzar la càrrega de foc que s’esmenta a determinades activitats de l’annex I del Decret 30/2015?

El catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya inclou aquelles activitats amb una càrrega de foc ponderada i corregida igual o superior a 3.200 Mcal/m2 o 13.600 MJ/m2. Aquesta càrrega s'ha de calcular tal  com estableix l’annex I del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

El càlcul correspon a la totalitat del centre o activitat, de manera que un sol sector no determina la inclusió de l’establiment dins del Decret (vegeu informació relacionada).

 

4. Quins són els mitjans sanitaris mínims per a les activitats en “espais delimitats” i “espais no delimitats” del Decret 30/2015, de 3 de març?

 ambulancies_delimitat_CA       ambulancies_no_delimitat_CAT

Contingut mínim de l’informe de simulacre

L'informe que ha de realitzar el titular o responsable de l'activitat després de dur a terme el simulacre del Pla d'autoprotecció ha de contenir com a mínim la informació següent:


1. Objectius del simulacre
2. Data de realització del simulacre
3. Descripció Breu de l'escenari simulat
4. Cronologia breu amb:
- Hora en què salta l'alarma /es produeix l'accident... (inici del simulacre).
- Hora dels avisos interns i qui els porta a terme.
- Hora dels avisos als serveis d'emergència (112, CECAT i/o CRA) i qui els porta a terme.
- Quan s'activa el PAU i en quina fase. Hora i motiu del canvi de fase (si és el cas).
- Principals accions dels actuants del PAU.
- Si hi participen serveis d'emergència externs, hora d'arribada.
- Hora en què es desactiva el PAU.
- Finalització del simulacre.
5. Valoracions del simulacre
- S’han acomplert els objectius?
- L'organització ha respost correctament davant l'emergència?
- Els procediments d'actuació són els adequats?
- Els mitjans i recursos són suficients i els adequats?
- Si hi participen serveis d'emergència externs, com ha estat la coordinació amb aquests?
6. Accions de millora (si escau) , i diferenciar tant les que comporten canvis en el pla d'autoprotecció com les d'implantació.
7. Signatura del cap de l'emergència.

La persona titular del centre o activitat ha de disposar en tot moment dels informes d’autoavaluació i els ha de facilitar, com a obligació derivada del pla, a l’Administració competent un cop aquesta els hi requereixi; la manca de tramesa dels informes esmentats a l’Administració competent pot comportar la imposició de les sancions que corresponguin

 

 

Contingut mínim de l'informe d'implantació del Pla

Abans dels dos anys de vigència del pla, la persona titular o responsable de l’activitat ha d’elaborar un informe de descripció de les actuacions d’implantació del pla realitzades en el primer any, de forma quadriennal, cal elaborar un informe de descripció de les actuacions de manteniment del pla que ha de contenir com a mínim la informació següent.

1. Període al qual es fa referència


2. Descripció de les actuacions referents a la formació que s'han portat a terme
- Programa de formació realitzat (teòric i pràctic) i objectius d'aquest.
- Sistema de control utilitzat per comprovar que el personal ha assolit els objectius plantejats en el programa de formació.
- Resum dels resultats obtinguts pel personal al llarg del programa de formació (percentatge de personal que ha assolit els objectius).
- Valoració del programa de formació i possibles millores de futur.


3. Descripció de les actuacions referents a la informació als usuaris que s'han portat a terme:
- Sistema utilitzat per informar sobre els riscos que genera l'activitat, mesures a prendre en cas d'emergència i mitjans perquè aquestes mesures siguin efectives (punt/s de trobada, vies d'evacuació, zona/es de confinament).
- Valoració que els usuaris fan d'aquest sistema.
- Valoració d'aquest sistema i possibles millores de futur.


4. Descripció de les actuacions referents als mitjans i recursos que s'han realitzat:
- Criteris utilitzats per definir els mitjans i recursos necessaris.
- Com s'han gestionat els mitjans i recursos.
- Valoració de la gestió d'aquests i possibles millores de futur.


5. Descripció de les actuacions referents als simulacres que s'han realitzat:
- Llista de tots els simulacres que s'han fet durant aquest període.
- Descripció de com s’han introduït al PAU les accions de millora detectades en els simulacres en el PAU.
- Descripció de com s'han introduït les accions de millora en simulacres posteriors i si la valoració és positiva o no.


6. Prioritzar les millores de futur de cara al següent període quadriennal.


7. Resum-llistat de les actualitzacions del PAU que s'han fet al llarg d'aquests quatre anys (si és el cas).


8. Signatura del cap de l'emergència.

La persona titular del centre o activitat ha de conservar la documentació de totes les actuacions d’implantació i manteniment del pla. L’Administració competent podrà requerir en qualsevol moment, com a obligació derivada del pla, la documentació esmentada; la manca de disponibilitat i tramesa de la documentación pot suposar la imposició de les sancions que siguin aplicables.

Informe posterior a una emergència i activació PAU

1. Quan ha de fer-se la comunicació posterior a les emergències i activacions de PAU?

Els titulars de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil (tant de Catalunya com local), un cop conegudes les conseqüències i les possibles causes de les emergències, així com una estimació de la població afectada per l’emergència, tenen un termini màxim de set dies hàbils per remetre un informe a l’administració competent i l'han de trametre a la direcció general competent en matèria de protecció civil (Registre electrònic de plans d'autoprotecció -Hermes- i sorg.cecat@gencat.cat) o a l'ajuntament corresponent.

Comunicació activació d’un PAU:

En cas que s’activi el pla d’autoprotecció en qualsevol fase, la persona titular de l’activitat o el centre de control, alarma i comunicacions especificat al pla, ha de realitzar les comunicacions següents:

a) Cal la comunicació telefònica immediata al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya per part de totes les activitats i     centres afectats, en els casos que es requereixi l’ajuda externa dels serveis d’emergència (la trucada no és obligatòria si l’activació del PAU és                      preventiva).

b) En el cas de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya cal la comunicació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de la forma següent:

  • De forma immediata per telèfon per part del responsable que determini el pla, tan bon punt en decreti l’activació, per a tots aquells supòsits que generin o puguin generar afectació a l’interior o a l’exterior i siguin susceptibles d’aplicar mesures d’emergència per a la protecció de la població a l’interior o a l’exterior de l’activitat. Aquesta comunicació s’ha de complementar amb correu electrònic.
  • Sempre a través de correu electrònic al més aviat possible indicant:
    • Nom i emplaçament de la instal·lació, per a la seva localització immediata.
    • Fase d’activació del pla d’autoprotecció.
    • Descripció i abast de la condició de risc o de l’emergència i estimació dels efectes produïts o possibles a l’interior de l’establiment, i a l’exterior si es coneixen.

Aquestes comunicacions es realitzaran sens perjudici de les comunicacions posteriors a emergències que la normativa sectorial estableixi per a cada activitat.

Per a més detalls veure article 12 del Decret 30/2015, de 3 de març.

c) En el cas de les activitats i centres de la protecció civil local, cal la comunicació immediata al centre receptor d’alarmes municipal i, en els casos en què el municipi no en disposi es podrà fer la comunicació al centre que aquest estableixi. Aquesta comunicació ha de contenir les mateixes dades que les especificades per a les activitats i centre d’interès per a la protecció civil de Catalunya.

Per a més detalls veure article 12 del Decret 30/2015, de 3 de març.

Informe posterior a l’emergència

L’informe posterior a l’emergència s’ha d’elaborar i trametre un cop conegudes les conseqüències, les possibles causes de les emergències i l’estimació de la població afectada però en un termini màxim de set dies hàbils. La responsabilitat de la tramesa recau sobre les persones titulars de centres o activitats han de trametre’l a la direcció general competent en matèria de protecció civil o a l’ajuntament corresponent.

Aquesta comunicació és sens perjudici que es portin a terme els procediments establerts per la normativa sectorial que siguin aplicables.

Per a més detalls veure article 12.5 del Decret 30/2015, de 3 de març.

2. Què ha de contenir aquest informe?

L'informe que remeti el titular de l'activitat després de l’emergència i activació del PAU ha de contenir com a mínim la informació següent:

  • Descripció de l’emergència i de les seves causes.
  • Hora exacta i procediment de detecció de l’emergència.
  • Cronologia de les actuacions reals i de les actuacions previstes en el PAU
  • Mesures de protecció preses (confinament o evacuació dels i de les ocupants).
  • Aspectes del PAU a millorar o modificar.

 El contingut mínim d'aquest informe està especificat a l'article 12.5 del Decret 30/2015, de 3 de març.

El comitè d'autoprotecció

L’article 8.3. del Decret 30/2015, de 3 de març, fa referència al comitè d’autoprotecció. En quins casos cal disposar d’aquest comitè i qui en forma part?

L’article 8.3. del Decret 30/2015, de 3 de març, permet crear un comitè d’autoprotecció però no és obligatori en cap cas. La constitució d’un comitè d’autoprotecció pot estar integrat per membres de la direcció, treballadors de l’activitat i per responsables del pla. 

On adreçar-vos per resoldre altres dubtes sobre el Decret

Data d'actualització:  09.11.2018